tag:blogger.com,1999:blog-74968172188284896322024-03-05T18:31:22.149-08:00La Felicitat AquellaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/15114967482378351049noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-7496817218828489632.post-38182386375170659872012-12-30T13:40:00.002-08:002013-01-25T02:37:01.811-08:00Dies blaus<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMvAX-u9DHWDs7dSUxV4pn2-SQH4Rfs4T6FEt-P09QmHEiRP_mosAkgzpycypI8MRS-KksjbX8H5O4p6_qVwJNIUDD4AQ1hYRIuNyJ0JgfXslQZA_wuSRoUqESzQqSfbULZ5PM9MummK8/s1600/un+taller+en+la+playa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMvAX-u9DHWDs7dSUxV4pn2-SQH4Rfs4T6FEt-P09QmHEiRP_mosAkgzpycypI8MRS-KksjbX8H5O4p6_qVwJNIUDD4AQ1hYRIuNyJ0JgfXslQZA_wuSRoUqESzQqSfbULZ5PM9MummK8/s320/un+taller+en+la+playa.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Aquells dies blaus, que de tan blaus cegaven, s'estàn perdent dins del pou de la memòria. I ara, que ja no hi ets, el blau s'esvaeix. Trobar-te a faltar em feia mal. De vegades m'amagava perquè el teu record m'humitejava els ulls i això em delatava. Llavors entrava al facebook i t'observava, sense presses. Passava d'una foto a l'altre i et resseguia les faccions, encisada per tot allò de tu que encara vivia en mi. Els teus petons, les teves mans acariciant-me, els teus llavis, la teva olor i la teva veu. Tu saps que em vaig entregar a tu sense reserves. Que la passió era mútua. Però també saps que malgrat tot la nostra història era impossible. I que part de l'èxit de la nostra aventura es devia a la certesa de saber que mai acabaríem junts. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Sóc dona de blanc o negre. I em fa ràbia, perquè la idea romàntica d'esperar-te, de sospirar per tu fins la propera retrobada, em seduïa de mala manera. Però dins el meu blanc no hi cap el negre i dins el meu negre no hi cap el blanc. Ara només ens queden els dies blaus. Jo hi viatjaré quan m'ofeguin les hores baixes. Tu fes el mateix, o fes el que vulguis...</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15114967482378351049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7496817218828489632.post-65208285292917780962012-12-03T05:28:00.001-08:002012-12-07T01:46:41.015-08:00Aquell dia...<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">Quan l’Oriol va anar a buscar
l’Ariadna a l’habitació de la casa de colònies on passaven l’estiu, ella estava
estirada bocaterrosa damunt d’una llitera. Abans d’entrar la va observar durant
uns segons i amb una mà recolzada al pany, va fer un pas endavant per cridar-li
l’atenció. Però res. L’Ariadna seguia tombada ignorant la seva presència.
Finalment va obrir la porta de bat a bat i se li va apropar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">A l’Oriol li suaven les mans i
les va fregar contra els pantalons. Sentia que es trencaria en qualsevol
moment, que el terra se li obriria sota els peus o que es desfaria com un glaçó
entre les mans. Es va situar a pocs centímetres de la llitera i després de dir
un “hola”, que semblava més un gemec que una paraula, una onada de calor li va
pujar pel pit i li va envermellir les galtes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">L’Ariadna es va girar i el va
escrutar amb una mirada càndida i nua d’intencions. Que ridícul va sentir-se el
noi adorant aquella sensualitat immadura des de baix de la llitera. Tot era
silenci. L’Oriol va abaixar el cap amb la cara encesa i va refugiar-se en la
imatge del glaçó desfent-se entre els dits. Desitjava fondre’s per desaparèixer
i així esborrar aquest moment d’atordiment. Finalment va aconseguir
preguntar-li què hi feia allà i per què havia marxat dels jocs d’aigua. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">L’Ariadna tenia les faccions
arrodonides, de nina de porcellana i onze anys acabats d’estrenar. Algunes pigues despistades li
tacaven el nas. Ell les trobava angelicals. L’Ariadna es va reincorporar i va
baixar de la llitera vigilant no tacar el sac de dormir. Se n’havia anat de la
piscina per tancar-se al lavabo amb llisquet. Havia enrotllat paper de vàter
sobre la seva mà esquerra fins a fer un feix prou gruixut i l’havia col·locat
damunt les calcetes del biquini moll. No perdonaria a la seva mare que no
hagués previst aquest contratemps. Després d’això no va gosar tornar amb els
altres nens. S’havia reclòs a l’habitació sense
ganes de parlar-ne amb ningú. I si se’n reien d’ella? Però ara l’Oriol
era davant seu, incomodant-la amb les seves galtes vermelles. I hagués volgut
fer-lo fora amb qualsevol pretexta. Però ell va tornar-li a preguntar perquè havia
marxat de la piscina. I va ser llavors quan l’Ariadna va sospitar que l’Oriol,
el seu monitor, ho havia descobert. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">L’Ariadna va sentir que es
trencaria en qualsevol moment, que el terra s’ obriria sota els seus peus o que
es desfaria com un glaçó entre les mans. Però l’Oriol no en sabia res del seu
contratemps. Només trobava que les seves pigues eren angelicals i buscava la
manera més subtil de dir-li-ho sense espantar-la.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15114967482378351049noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7496817218828489632.post-89827077139526040552012-11-27T10:24:00.001-08:002012-12-07T01:46:58.950-08:00Un dia...<div style="text-align: justify;">
Un dia em vaig llevar pensant en la felicitat aquella; la que va associada a situacions absurdes i s'envolta de gent inapropiada. La que ens enxampa quan tenim el cap mal amoblat i els peus molt lluny del terra. Sabeu de quina us parlo, no? és la Felicitat Aquella. I no cap altra. </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15114967482378351049noreply@blogger.com5